Com hem vist a la secció anterior, el tipus de tecnologia que desenvolupe una comunitat, determinarà el seu estil de vida. En aquesta secció intentarem explicar com esdevindran l'aprenentatge i les tasques quotidianes, segons la tecnologia que pretenem utilitzar.
Parlar d'aprenentatge implica referir-se en primer lloc, als conceptes, elements i propòsits que els membres d'una societat busquen conèixer. I en segon lloc, als mètodes propis de dita societat per a adquirir coneixements, siguen de la naturalesa que siguen. És a dir, què s'aprèn, i com s'aprèn.
Quan parlem de tasques ens referim habitualment, a les activitats concretes que realitza una persona regularment per tal de satisfer els seus interessos.
Aquesta pretén ser una descripció bàsica per tal de facilitar l'enteniment al lector. És a dir, ens referim al que usualment coneixem com a "treball". Tot i això, aclarim que si no utilitzem aquesta paraula, és perquè -com comprovarem més endavant-, el treball és un concepte que perd sentit fora de les societats complexes.
Tecnologia simple. Aprenentatge:
Els individus d'una societat que desenvolupa tecnologia simple, precisen de coneixements molt variats. Aquests coneixements estan íntimament vinculats amb el dia a dia del grup i el seu medi, resultant així un procés d'aprenentatge natural, al ritme de la pròpia vida dels individus. Els coneixements que es van adquirint són útils i aplicables des del moment en que s'han assimilat.
Paral·lelament, no existeix cap figura exclusivament instructora, ja que són tots els components del grup, en els diversos afers diaris, els qui van transmetent els seus sabers a les noves generacions. D'aquesta manera, mai no es conceben classes dins del grup, ni se separen els individus per matèries ni edats. Al mateix temps, degut a la naturalesa variada de les pràctiques d'aquest tipus de societat, els seus membres gaudeixen d'una rica diversitat d'espais.
Els membres es coneixen tots de manera directa i des que naixen, cosa que comporta un obvi ambient familiar i de confiança. Alhora implica un afavoriment en les comunicacions, i un reforçament dels lligams del grup.
Els coneixements dels membres van creixent de manera conjunta i entrellaçada per la vida comunitària.
Tecnologia complexa. Aprenentatge:
Per a desenvolupar aquesta tecnologia, els individus d'una societat complexa han d'adquirir coneixements molt concrets, en detriment d'altres més genèrics, per tal de mantenir cada camp d'aplicació de la tecnologia complexa.
Educació
La tecnologia complexa precisa d'una organització estructurada i planificada. Açò s'aconsegueix per mitjà de l'escolarització de l'individu. Els individus són classificats per edats, als que se'ls atorguen uns temps d'estudi i unes matèries a conèixer. Aqueixes matèries es decideixen en funció de la demanda dels diversos tipus de productes derivats d'aquest tipus de tecnologia. Poden existir models alternatius que no diferencien per edats, no obstant, sí que han de fer-ho per branques de coneixements.
A mesura que s'avança en l'aprenentatge, es restringeix més i més el camp d'estudi.
Els individus, durant el seu període d'aprenentatge, estan regulats per horaris, i per diversos tipus de proves per tal d'avaluar el seu progrés. D'aquesta manera es crea una concepció competitiva entre aprenents, i es fomenta la discriminació d'aquells que no aconsegueixen -pels motius que siguen- superar aquestes proves. No sols es crea un núvol de pressió per part dels encarregats d'impartir les classes (professors), sinó que habitualment, també per part dels pares, amics, familiars, etc.
D'açò esdevé una clara barrera psicològica entre aprenent i la resta de figures que intervenen en la vida d'estudiant. I una separació clara entre el període d'aprenentatge i el temps d'aplicació dels coneixements adquirits. Amb molta probabilitat, una important part de les matèries apreses mai apleguen a ser d'utilitat, però açò s'intenta justificar en nom de la cultura, una cultura que des de l'inici deixa de costat al propi individu.
Açò posa de manifest els primers pasos en l'especialització de l'individu i els seus efectes.
L'estructura que gestiona tots aquests aspectes s'anomena Sistema Educatiu.
Tecnologia complexa. Treball:
El treball no és ni més ni menys que l'esforç dedicat a la realització i pràctica d'allò que s'ha après durant el període d'aprenentatge. Un estil de vida que contemple la tecnologia complexa, necessita d'una precisió mínima per tal d'abraçar cada camp d'especialització, i així poder desenvolupar els productes que se'n deriven. Aquests productes són típicament impossibles de realitzar només per un o dos individus, ni tan sols per un grup d'ells.
Per tal de gestionar cada tipus de treball cal, al igual que en l'època d'aprenentatge, una estructura que se n'encarregue. Aquesta s'anomena Sistema Laboral, i al conjunt de treballs i recursos que regula s'anomena Indústria.
Indústria
Com dèiem, la Indústria és tot el conjunt de processos destinats a obtenir i transformar les matèries primeres en productes acabats, incloent tots els subprocessos i subproductes, com per exemple el transport, els combustibles, les vies, etc.
Cal precisió per a que totes aquestes fases s'ajusten a les demandes de productes, ja que són a aquestes a les que obeeix la Indústria.
És necessari dedicar un temps concret de manera periòdica a totes aquestes tasques. Els individus que s'hi dediquen són sols una part molt menuda del total del procés. Una part menuda però necessària, així que se'ls precisa al seu lloc de treball amb una freqüència determinada (jornada laboral).
Degut a l'especialització de la feina, les tasques acostumen a ser monòtones i repetitives. En poc temps, l'individu va atrofiant les seues habilitats a canvi de dedicar-s'hi de ple a uns quants moviments i unes quantes operacions.
Com que cal gestionar cada subprocés, així com el total del procés, es fa necessari una o més figures encarregades de supervisar la precisió de cada fase. Es crea una distinció clara entre supervisors i supervisats. Aquesta jerarquització és possible principalment en base al grau d'avançament en l'època d'aprenent. A més qualificació i especialització d'estudis, més probable és ocupar un lloc alt a l'escala professional. S'intenta corrompre l'individu amb una falsa necessitat de competir, ja que ni tots poden ser supervisors, ni tots poden ser supervisats. Comprovem així que acatar les regles preestablertes en l'època d'estudiant, està directament relacionat amb una posició privilegiada en el futur.
Es fomenta per tant, durant tota la vida, l'acceptació i compliment de les normes dels sistemes educatiu i laboral, així com la resignació al sofriment derivat dels distints tipus de pressions, estrès, obsessió, desesperació, odi, recel... L'individu queda coaccionat (com hem explicat) a romandre durant un temps predeterminat en el mateix lloc de treball, envoltat d'individus amb els que no té cap forma de lligam, i desvinculat de cap interès sobre el producte que està ajudant a fabricar.
Els desavantatges psicològics i físics creen una llista molt llarga, però pretenem donar una informació bàsica.
Conclusió
Podem apreciar amb quina profunditat afecten tots els factors del desenvolupament d'un tipus de tecnologia o d'un altre.
Per a desenvolupar aquesta tecnologia, els individus d'una societat complexa han d'adquirir coneixements molt concrets, en detriment d'altres més genèrics, per tal de mantenir cada camp d'aplicació de la tecnologia complexa.
Educació
La tecnologia complexa precisa d'una organització estructurada i planificada. Açò s'aconsegueix per mitjà de l'escolarització de l'individu. Els individus són classificats per edats, als que se'ls atorguen uns temps d'estudi i unes matèries a conèixer. Aqueixes matèries es decideixen en funció de la demanda dels diversos tipus de productes derivats d'aquest tipus de tecnologia. Poden existir models alternatius que no diferencien per edats, no obstant, sí que han de fer-ho per branques de coneixements.
A mesura que s'avança en l'aprenentatge, es restringeix més i més el camp d'estudi.
Els individus, durant el seu període d'aprenentatge, estan regulats per horaris, i per diversos tipus de proves per tal d'avaluar el seu progrés. D'aquesta manera es crea una concepció competitiva entre aprenents, i es fomenta la discriminació d'aquells que no aconsegueixen -pels motius que siguen- superar aquestes proves. No sols es crea un núvol de pressió per part dels encarregats d'impartir les classes (professors), sinó que habitualment, també per part dels pares, amics, familiars, etc.
D'açò esdevé una clara barrera psicològica entre aprenent i la resta de figures que intervenen en la vida d'estudiant. I una separació clara entre el període d'aprenentatge i el temps d'aplicació dels coneixements adquirits. Amb molta probabilitat, una important part de les matèries apreses mai apleguen a ser d'utilitat, però açò s'intenta justificar en nom de la cultura, una cultura que des de l'inici deixa de costat al propi individu.
Açò posa de manifest els primers pasos en l'especialització de l'individu i els seus efectes.
L'estructura que gestiona tots aquests aspectes s'anomena Sistema Educatiu.
Tecnologia complexa. Treball:
El treball no és ni més ni menys que l'esforç dedicat a la realització i pràctica d'allò que s'ha après durant el període d'aprenentatge. Un estil de vida que contemple la tecnologia complexa, necessita d'una precisió mínima per tal d'abraçar cada camp d'especialització, i així poder desenvolupar els productes que se'n deriven. Aquests productes són típicament impossibles de realitzar només per un o dos individus, ni tan sols per un grup d'ells.
Per tal de gestionar cada tipus de treball cal, al igual que en l'època d'aprenentatge, una estructura que se n'encarregue. Aquesta s'anomena Sistema Laboral, i al conjunt de treballs i recursos que regula s'anomena Indústria.
Indústria
Com dèiem, la Indústria és tot el conjunt de processos destinats a obtenir i transformar les matèries primeres en productes acabats, incloent tots els subprocessos i subproductes, com per exemple el transport, els combustibles, les vies, etc.
Cal precisió per a que totes aquestes fases s'ajusten a les demandes de productes, ja que són a aquestes a les que obeeix la Indústria.
És necessari dedicar un temps concret de manera periòdica a totes aquestes tasques. Els individus que s'hi dediquen són sols una part molt menuda del total del procés. Una part menuda però necessària, així que se'ls precisa al seu lloc de treball amb una freqüència determinada (jornada laboral).
Degut a l'especialització de la feina, les tasques acostumen a ser monòtones i repetitives. En poc temps, l'individu va atrofiant les seues habilitats a canvi de dedicar-s'hi de ple a uns quants moviments i unes quantes operacions.
Com que cal gestionar cada subprocés, així com el total del procés, es fa necessari una o més figures encarregades de supervisar la precisió de cada fase. Es crea una distinció clara entre supervisors i supervisats. Aquesta jerarquització és possible principalment en base al grau d'avançament en l'època d'aprenent. A més qualificació i especialització d'estudis, més probable és ocupar un lloc alt a l'escala professional. S'intenta corrompre l'individu amb una falsa necessitat de competir, ja que ni tots poden ser supervisors, ni tots poden ser supervisats. Comprovem així que acatar les regles preestablertes en l'època d'estudiant, està directament relacionat amb una posició privilegiada en el futur.
Es fomenta per tant, durant tota la vida, l'acceptació i compliment de les normes dels sistemes educatiu i laboral, així com la resignació al sofriment derivat dels distints tipus de pressions, estrès, obsessió, desesperació, odi, recel... L'individu queda coaccionat (com hem explicat) a romandre durant un temps predeterminat en el mateix lloc de treball, envoltat d'individus amb els que no té cap forma de lligam, i desvinculat de cap interès sobre el producte que està ajudant a fabricar.
Els desavantatges psicològics i físics creen una llista molt llarga, però pretenem donar una informació bàsica.
Conclusió
Podem apreciar amb quina profunditat afecten tots els factors del desenvolupament d'un tipus de tecnologia o d'un altre.
