L'antiautoritarisme és un element clau, fonamental en les relacions entre individus i la Terra, perquè és així com ho concebem: hem de ser lliures en totes les esferes de la nostra existència, des de la material fins l'espiritual, passant per la consciència. Totes amb un vincle harmoniós amb la natura. Així és com funcionem de la manera més saludable: si no agredim la Terra, aquesta ens podrà aportar tots els seus beneficis en forma de benestar i salut. Perquè si la nostra espècie ha aplegat fins ací, és perquè el nostre organisme així s'ha adaptat, acompanyant al planeta en el camí conjunt de l'existència.
Per una altra banda, hem de comprendre una obvietat, i és que no tothom pensa igual. A tal cosa hem de dir: "ni ho desitgem!" Hem de valorar positivament la diversitat lliure de pensament. Comprenem perfectament que altres persones vulguen existir d'una altra manera, encara que des de la perspectiva anarcoprimitivista considerem eixes existències com nocives, no sols per a elles, sinó també per a aquelles que les envolten, i per a la vida en general.
No obstant, determinats estils de vida impliquen dominació i destrucció del medi, cosa inexistent des de la filosofia anarcoprimitivista. Açò presenta un dilema: com afrontar els conflictes que es generen a causa de les incompatibilitats que es presenten? No serà des d'aquest espai virtual des d'on intentem dirigir les ments ni les masses, ni tampoc des d'on donem lliçons morals sobre violència o pacifisme. No podem jutjar, ni tan sols valorar, el mètode que trie cadascú per emprendre el seu camí cap a l'alliberament personal i de la Terra allà on es trobe. No és una cosa que ens interesse el més mínim. Som, en canvi, partidaris que cadascú, segons l'anàlisi de la seua pròpia situació, trie les opcions que considere més apropiades.
Com a apunt, sí que deixaríem sobre la taula, que si s'analitzen bé, algunes aparents incompatibilitats, sobretot en allò referent a les relacions humanes, són tranquil·lament salvables. Altres de caràcter ambiental no ho són tant, o no ho són gens. Cadascú que valore.
A hora de defensar-nos d'agressions/invasions importants (com les causants concretes de la contaminació i la destrucció del medi), sempre podem plantejar-nos vies directes. Però és vivint la vida tal i com la desitgem (en la mesura que podem), quan mostrem amb més positivitat i eficiència la realitzabilitat dels nostres projectes naturalistes i alliberadors.
Allà cadascú amb la seua estratègia, i allà cadascú amb la seua anàlisi de la situació. Des d'aquest espai, lluny de jutjar cap opció, ens reafirmem en la reivindicació, a tots els nivells, d'una actitud antiautoritària com a element subjacent en la nostra vida.
