A l'anarquisme, com a totes les tendències de pensament, existeixen multitud de concepcions, multitud de maneres d'entendre'l. La tendència anarquista clàssica -parlant ràpid- és la que es recolza sobre l'anarcosindicalisme, per tal d'assolir un model d'organització anomenat comunisme llibertari. Per descomptat hi ha més tendències, amb distints matisos que les fan apropar-se o allunyar-se més entre elles. Per a entendre'ns pel moment, podríem dir que l'anarquisme primitivista està present dins de la branca verda de l'anarquisme (junt a posicions anti-industrials, indigenistes, anti-civilització, naturistes...). Encara que com anirà albirant-se, dista notablement dels plantejaments clàssics.
Açò vol dir que, quan parlem d'anarcoprimitivisme, parlem del lligam entre l'ésser humà i la resta de la natura, on l'ésser humà té una existència integrada en el medi, i gaudeix de vincles i relacions lliures, manques de dominació. Un poc més endavant tornarem sobre aquesta descripció.
L'ús de la paraula "primitivista" o "primitivisme" no ha estat massa ben valorada per part dels propis afins a aquest corrent. El motiu habitual sol radicar en que aquesta paraula -diuen- no reflexa amb fidelitat les idees generals d'aquesta tendència, de manera que pot dur fàcilment a confusió als profans. I no els falta raó. La paraula "primitivista" ha estat utilitzada per contraris a aquests plantejaments com a eina falsificadora, manipuladora i demagògica.
Des d'aquest bloc volem aclarir que no pretenem decantar la balança cap a l'ús o el rebuig del terme; el que ens interessa és aclarir els conceptes ideològics i filosòfics que romanen al rerefons d'aquesta etiqueta. Justifiquem l'ús de la paraula "AnarcoPrimitivisme" com a títol del bloc, en base a que és un terme bastant estès i reconegut. I de pas, mirarem d'extreure-li el màxim grau possible de criminalització que pateix aquest mot.
Explicàvem abans que l'anarcoprimitivisme planteja l'existència dels humans en comunió amb la resta de la natura, i amb unes relacions lliures entre individus. Aquesta frase resumiria ràpidament aquest corrent de pensament, però bé és cert que gairebé tot l'anarquisme podria fer-se veu d'ella.
No obstant, els factors que impliquen apropar-se o allunyar-se dels valors d'aquesta frase, no són interpretats de la mateixa manera des dels distints corrents del pensament àcrata. Heus ací on resideix la diferenciació -més o menys accentuada- de les tendències denominades anarquistes.
Cal dir, a mode d'humil aportació històrica, que aquest corrent no és nou en absolut; ja existia abans amb altres noms, sota altres etiquetes (com el moviment Naturien de finals del s.XIX), o darrere d'individus que deixaren constància de les seues reflexions (revolucionaris luddites del s.XVIII, o el conegut Henry David Thoreau al s.XIX).
Entre anarquistes i naturistes sempre ha existit gent que ha considerat elemental la crítica a la civilització, al progrés, a la tecnologia industrial, i a la ciència; especialment des de la Revolució Industrial quan, degut a un escenari cada cop més tecnòfil que s'anava expandint més i més en cada aspecte de la vida, començaren a conformar-se els primers discursos explícitament naturistes i llibertaris.
A continuació, intentarem explicar quines són les arrels de l'anarquisme primitivista alhora que aclarim quines són les incompatibilitats respecte a altres corrents anarquistes.
Per tal de resultar més esclaridors, hem cregut convenient exposar una sèrie de qüestions clau de forma esquemàtica:
2. Tecnologia
3. Especialització
4. Ciència
5. Religió
6. Antiautoritarisme
7. Ací i ara
